Forn Fondo

El llibre La ciudad de Mallorca, de Diego Zaforteza, constata una referència de 1740 de l’enterrament d’un sabater que vivia prop del Forn Fondo, fet que implica la seva existència en aquell any, o fins i tot abans, i que és un dels forns més antics de Ciutat.

L’edifici actual es va construir el 1911, any en què la família Llull va adquirir el local del costat i varen obrir les portes del forn Jaume Llull Gelabert i Francisca Cañellas Pons. D’aquesta època, l’establiment conserva el forn, el mostrador i la façana. Aquesta, amb una marquesina, d’estil modernista amb figures florals, en tons blaus i les lletres en color daurat, ressalta el xamfrà amb un fanal i una retolació modernista.

Actualment s’encarrega del negoci la quarta generació Llull, els germans Pau i Neus, que mantenen les receptes tradicionals dels seus rebesavis i respecten el calendari popular per elaborar els dolços típics. Al pa i a les ensaïmades, únics productes del primer forn, i als quartos embetumats, que arribaren als anys 40 amb la incorporació de les geleres, hi han afegit bombons, pastissos i torrons, aquests darrers amb quinze varietats diferents de xocolata.

Aquest forn, sense perdre les arrels i la tradició, ha apostat per la modernització i la innovació, i ha esdevingut un referent de negoci amb projecció tant local i nacional com internacional, ja que també és freqüentat per molts visitants que s’emporten els dolços típics de l’illa cap als seus llocs de residència, especialment l’autèntica ensaïmada de Mallorca, producte estrella del forn.