Magatzem Can Mercadal

Emblemàtic

Contacta amb el comerç fletxa dreta contacta

Magatzem Can Mercadal

 

Can Mercadal és un magatzem agrícola que conserva la mateixa essència de quan va néixer l’any 1957 com a successor de «Can Valé de s’Acorador», que es va dividir en dos. Sebastià Mercadal i la seva dona, Antònia Veny de Can Valé, padrins de l’actual propietari, varen agafar el relleu dels pinsos i adobs.

En Toni Mercadal, segona generació de la família, conta que el negoci s’ha mantingut intacte a pesar de les adversitats que han viscut. Recorda moments àlgids com l’època de les vaqueries i producció de llet a Campos, quan varen haver d’obrir un segon magatzem per guardar tones de pinso per a les vaques. També rememora altres èpoques com l’entrada a la Unió Europea i les conseqüents restriccions quant a la normativa agrícola i ramadera que es van implantar a partir de llavors, que va fer que el volum de negoci minvàs.

El negoci ha passat recentment a la tercera generació, al capdavant de la qual està Joan Alexei Mercadal Artigues, on hi venen tot tipus de productes agrícoles i per a la ramaderia.

L’edifici, que es manté pràcticament igual a quan va obrir, es va construir per parts. La façana va ser el primer que es va acabar, sense tenir l’interior fet durant anys, degut a que l’Ajuntament volia inaugurar la plaça dels Tres Molins que hi ha al davant i va exigir que els voltants estiguessin enllestits. Com a anècdota, la padrina sortia a regar els pins que podem veure avui dia a la plaça.

L’edifici conserva tota l’estructura dels anys 50 i 60. Els dos aiguavessos més antics són de l’any 1956. Podem trobar el puntal i una jàssera de mida i amplària poc comuna, que es diu que fou la ser la primera de la vila en fer-se amb aquestes característiques, a més de tenir les columnes fetes de marès. També conserva molt de mobiliari original com les portes, la bàscula y la màquina taperera (tàperes) dels anys 40, entre d’altres. Cal destacar que un poema de Damià Huguet presideix el magatzem: «Tot consisteix a començar pel principi. O, si de cas, haurem de sembrar records cada any» (Ofici de Sords, 1975).

Foto ruta