Mimbre Joguines

Històric

Contacta amb el comerç fletxa dreta contacta

Mimbre Joguines

 

L’any 1945 Maria Saura i José Vadell van obrir al camí des Castell la Casa del Mimbre. Nou anys després, es van traslladar a un altre local del mateix carrer, on s’ha continuat amb l’activitat comercial fins a l’actualitat.

A l’establiment destaquen els objectes fets artesanalment amb vim, que durant molts anys hi van ser a la venda, juntament amb altres articles. El matrimoni va continuar en el negoci fins que els va arribar l’hora de la  jubilació. La seva filla, Martina Vadell, va rebre la botiga, però no va poder regentar-la perquè en aquell moment havia de cuidar els seus pares i quatre fills alhora.

La Casa del Mimbre no va tancar, sinó que va trobar el relleu fora de la família gràcies a Manola Pons Tudurí, que es va fer càrrec del comerç al febrer de 1988.

En aquella època a la botiga es podia trobar tot tipus d’articles que anaven canviant segons l’època de l’any: regals de Nadal i Reis, disfresses, articles per a la platja, material escolar, flors per a Tots Sants, juguetes, etc. El comerç s’adaptava així a la demanda de la clientela.

Manola Pons sempre va regentar el comerç com un negoci familiar. La seva filla, Teresa Pons, va començar a donar-li una mà en campanyes i en dies assenyalats de molta activitat comercial. L’any 1996, Teresa ja va començar a treballar i, amb el pas del temps, mare i filla es van associar. Actualment, Teresa Pons és la titular de l’establiment.

L’actual propietària ha modernitzat el comerç. La seva passió per les juguetes ha fet que la petita botiga s’hagi especialitzat en juguetes i jocs educatius per a totes les edats. Es dona un tracte personalitzat, però també s’ha incorporat al món de les noves tecnologies, amb presència a les xarxes socials i al comerç electrònic. A la seva web, mimbrejoguines.com, es poden trobar les primeres marques d’aquest sector.

Com a curiositat es pot comentar que a la façana es manté el mateix rètol que es va instal·lar el 1954, quan va obrir el negoci. També la porta d’entrada és l’original, feta de llenya.

Foto ruta