La creació d’activitat econòmica en els municipis és un dels factors més importants per a la seva dinamització comercial. L’impuls de mesures que enforteixi els espais comercials urbans de les ciutats esdevé imprescindible si es vol que el seu comerç actuï com a referent de progrés i desenvolupament econòmic.
La reactivació econòmica de qualsevol espai urbà és fruit d’un ampli ventall de subjectes que fan referència a àmbits tant diversos com l’accessibilitat, l’estructura i imatge de l’espai urbà, etc. Un dels àmbits, tanmateix, que pren especial rellevància és l’impuls d’actuacions que suposin la creació d’elements singulars en aquest espai urbà. I un dels elements singulars més importants són els comerços emblemàtics.
L’IDI ha tingut aquest punt molt clar des d’un bon inici. És per això que ha apostat fermament per la creació d’un projecte que posi en valor els comerços emblemàtics de l’illa.
I com sabem quan un establiment comercial és emblemàtic o singular? Com cal treballar per tal de preservar els establiments comercials de tota la vida que mantenen el caràcter de proximitat als nostres espais urbans?
Probablement no hi hagi una única solució a totes aquestes preguntes perquè el comerç forma part inherent de la identitat de cada territori i, per tant, reuneix característiques diferents en funció de quin sigui el seu entorn.
Al mateix temps, la manca d’una definició rigorosa sobre el que són els establiments emblemàtics dificulta la posada en marxa de processos i mecanismes de protecció del comerç com a patrimoni cultural.
D’aquesta manera, un establiment comercial el podem considerar emblemàtic en els casos següents:
Processos productius i d’elaboració artesanals: l’activitat i els processos productius i mètodes artesanals que pugui desenvolupar poden ser factors per considerar un comerç com a emblemàtic.
El marc generacional: la generació del negoci i el període de temps en el qual ha desenvolupat la seva activitat comercial poden ser sinònims de comerç singular, ja sigui pels anys en funcionament o per la generació en què es troba el comerç.
La vinculació al territori: la comercialització de productes especials i singulars, vinculats al territori d’alguna manera. Aquest element també pot ser susceptible de disposar d’establiments emblemàtics.
El patrimoni arquitectònic: finalment, pel fet que un establiment es trobi en un edifici o espai emblemàtic pot assolir la consideració d’establiment emblemàtic.
Així doncs, des de l’IDI s’està treballant amb la ferma voluntat d’impulsar el comerç emblemàtic i, al mateix temps, aposta per la preservació, modernització i reactivació dels municipis de les Balears i del seu teixit comercial i econòmic.
Ara més que mai, és moment de treballar pel comerç dels nostres municipis.
Oriol Cesena
Director de la consultora FOCALIZZA