El meu padrí va gestionar durant més de 30 anys una tenda a Inca, Establecimientos Mercurio. Conta mon pare que era la tenda que va tenir el primer televisor a Inca. Quan el varen posar darrera el mostrador varen haver de baixar la barrera perquè els veïnats no rompessin el vidre a força d’empènyer per veure-hi més de prop.
Molts anys han passat des d’aquesta anècdota, i molt ha evolucionat el petit comerç des d’Establecimientos Mercurio. Amb Internet, hem vist com la identitat digital és almanco tan important com la física, i com el valor dels distribuïdors ha anat baixant progressivament. També hem vist com les grans cadenes de distribució s’han ensenyorit en els carrers dels pobles i ciutats, homogeneïtzant l’aspecte dels carrers a les ciutats d’Europa, i com progressivament el petit comerç ha anat tancant.
La pandèmia i la crisi econòmica que se’n deriva han fet la resta en el petit comerç que quedava, en un procés de selecció natural en el qual només sobreviuen els que constitueixen un panorama diferent, els que aporten un valor addicional que ni Internet ni els preus de les grans cadenes i superfícies poden superar. Són establiments que atenen el seu públic objectiu de manera diferent, que conjunten de forma original i única els seus productes i mostradors, que marquen una diferència pel seu tracte i atenció humans. Són petit comerç del segle XXI.
Hi ha comerç que ha sobreviscut no a aquesta crisi, sinó cinc crisis més, i tenen per tant valor històric. N’hi ha que tenen un element patrimonial protegit que els caracteritza i singularitza. I n’hi ha que són diferents perquè disposen d’una activitat singular arrelada al territori, o que fomenten la desestacionalització de l’activitat econòmica del municipi o de l’illa on es troben.
El projecte Emblemàtics vol reconèixer i afavorir aquest comerç. El comerç emblemàtic ha de ser reconegut i donat a conèixer, i aquest és el sentit d’aquest projecte.
Els comerços són l’ànima dels pobles i ciutats, són l’excusa perquè els veïns es trobin i comparteixin el que tenen per compartir, són espais on interactuam amb les persones. Com a ciutadanes i ciutadans, podem triar consumir productes singulars venuts per persones, podem triar mantenir vius els pobles i ciutats, podem observar les veïnades i veïnats que passen pel carrer, podem decidir mantenir el paisatge urbà. Com a Administració, ens negam a acceptar un paisatge urbà sense gent al carrer, les plantes baixes tancades, el silenci en el poble. Apostam per un petit comerç del segle XXI que ofereixi una experiència diferent a qui compri, i aquest projecte articula aquesta aposta.
Més enllà de l’equip de l’IDI: na Marga, na Bàrbara, na Neus i na Lucía, hem demanat ajuda als ajuntaments de les Illes Balears per identificar aquests emblemàtics, i agraïm la seva col·laboració en aquest procés. No es tracta només d’identificar-los, sinó també de fer polítiques perquè continuïn funcionant en el temps. Es posen damunt la taula qüestions de conservació del patrimoni, relleu generacional, artesania. Tot un repte, intentarem estar a l’alçada.
Mariona Luis
Directora Gerent de l’IDI