Forn Can Pistola: 75 anys obert i un futur prometedor, gràcies a la generació de relleu

Can Pistola és un forn emblemàtic del municipi de Lloseta, responsable d’un dels cremadillos més memorables de Mallorca, i altres dolços tradicionals com ensaïmades i cardenals, a més de pa d’elaboració pròpia en forn de pedra

El forn Can Pistola, a Lloseta, acaba de celebrar el 75è aniversari, gràcies al fet que els propietaris originals van tenir la gran sort de trobar relleu generacional en un dels seus empleats més joves i entusiastes de l’ofici. Així, el 2006 Miquel Ramon Oliver, segona generació de propietaris, va cedir el relleu a Manuel Muñoz i la seva dona, Antònia Maria Estrany.

Can Pistola és un establiment emblemàtic que compta amb diversos punts de venda al poble. El primer forn es va obrir el 1947 al carrer del Murull, que més tard van traslladar al carrer de Guillem Santandreu. Actualment aquest lloc serveix de centre d’operacions i des del seu obrador s’elaboren els famosos cremadillos de Can Pistola, amb farcits tradicionals i també amb els més innovadors, juntament amb tot tipus de dolços tradicionals, entre ells ensaïmades, cardenals, i diversos tipus de pastissos, sense oblidar el pa d’elaboració pròpia en forn de pedra. Les altres dues botigues estan ubicades a l’avinguda del Cocó i al carrer de Joan Carles I.

Manuel va començar a treballar a l’obrador amb tot just 19 anys, compaginant la feina amb els seus estudis de Geografia a la UIB. Ell coneixia l’ofici de forner i de pastisser perquè des de ben petit passava moltes hores de les vacances a l’obrador del forn de la seva tia a Màlaga, lloc d’origen dels seus pares. Ell recorda aquella època així: «Jo tenc una tia a Màlaga i la meva família tenia per costum passar-hi les vacances de Setmana Santa i estiu. Estiuejàvem en un poblet de 220 persones aproximadament. Aleshores, la qüestió era, o fer fleca o avorrir-te. Així que, amb 7 anys, jo pujava a una cadira i em posava a fer les meves coses».

Miquel Ramon va anar a cercar Manuel a casa perquè cercava gent per treballar. «I em va dir: segueix estudiant que és millor que ser forner, però si et ve de gust, pots venir. Com que a mi sempre m’havia agradat, vaig començar. Vaig començar amb 19 anys. M’anava bé estudiar, però m’agrada molt la meva feina». El propietari va endarrerir la seva jubilació fins que va néixer el tercer fill de Manuel i Antònia «i just quan el nin va tenir tres mesos, na Joana i en Miquel es van retirar. Si no fos perquè hi havia un relleu generacional, aquest negoci hauria tancat», expressa Manuel.

Mentre feim l’entrevista, diversos clients entren a comprar cremadillos i avisen que els duen a Palma perquè els emboliquin bé. Els propietaris actuals han fet créixer el negoci i la clau, diuen, és que han tengut ganes de treballar, d’avançar i, a més, ho han fet amb joventut.

A l’obrador hi ha uns cinc empleats. Manuel i Antònia es reparteixin les tasques de gestió. El primer s’encarrega de la producció, dels empleats, de les comandes i altres qüestions operatives, mentre que Antònia s’encarrega de la gestió administrativa de l’empresa, aprofitant la seva formació acadèmica, així com de les botigues i de l’atenció al públic.

La decoració del forn no deixa indiferent ningú. Aposten pels materials naturals i de quilòmetre 0. Durant el Nadal el forn del carrer de Guillem Santandreu, on es produeix aquesta entrevista, lluïa una espectacular decoració nadalenca, animada encara més pel 75è aniversari.

Antònia i Manuel van afrontar per Nadal una elevada càrrega de treball, pròpia d’aquestes dates, i van obrir cada dia. Durant aquests dies van preparar moltes ensaïmades, coques de patata i tortells de reis. També solen enfornar desenes de rostits que els veïns del poble porten per aconseguir una cocció perfecta. Com a dada curiosa, indiquen que el tortell de reis ha anat a més els últims anys: «jo record fer algun any 24 tortells de reis i ara arribam a fer prop de 400», precisa Manuel.

A més, a causa del seu llegat Malagueny, Manuel ha introduït, amb èxit, la pastisseria tradicional d’aquesta ciutat, com els roscos fregits, la torta d’oli o la torta de xocolata. Explica el nostre entrevistat que fins fa uns 15 o 20 anys la meitat de la població de Lloseta provenia de la localitat malaguenya d’Antequera, per a qui les receptes de la tia de Manuel són autèntiques menges capaces d’emocionar-los.

Manuel i Antònia veuen molt de futur a la seva feina, encara que són conscients que escassegen persones per treballar el forn nocturn. «Si hi ha ganes de treballar, veig molt de futur», sentencia Manuel. El passat 11 de desembre Can Pistola va celebrar el seu 75è aniversari convidant a un refresc tot el poble i clients de tot arreu.