Hi ha llocs que no necessiten rètols lluminosos ni grans campanyes publicitàries per ser l’ànima d’una ciutat. Són les petites botigues de barri, els forns centenaris, les merceries que fan olor d’història. Si el petit comerç desapareix, què ens queda dels nostres municipis? Amb aquesta inquietud com a punt de partida, neix Emblemàtics, un programa de ràdio que cada dissabte s’emet a IB3 Ràdio per donar veu als establiments que donen vida a les illes i que formen part del projecte Emblemàtics Balears d’ADR Balears. És per això que ens hem acostat als creadors del programa per conèixer més sobre el seu projecte.
“Volíem un espai per reivindicar-ne el valor i explicar-ne les històries, no només des de la perspectiva dels propietaris, sinó també des de la clientela i l’impacte en la comunitat. Què hi ha més enllà de la simple transacció comercial? Això és el que ens preguntem”, ens explica Toni Traveria, l’impulsor d’aquest programa que, amb aquesta idea, es va estrenar el primer dissabte de setembre de 2024. Tant ell com el seu company de viatge, Joan Maura, ja porten més de 30 programes, amb la frescor i el to que els caracteritzen.
El projecte va començar quan en Toni va presentar diverses propostes a IB3, i de totes elles, Emblemàtics va ser la que més va ressonar. Com que el nom ja existia com a segell de la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia, “vam parlar amb l’antic equip de l’IDI, ara ADR Balears, per poder utilitzar el nom del seu projecte. Ens van donar permís i així vam arrencar al setembre”.
Més enllà d’un episodi setmanal
Cada episodi és un viatge a la història d’un comerç emblemàtic ple d’anècdotes peculiars que no deixa ningú indiferent. “La primera emissió va ser amb la Ollería Can Bernadí a Pòrtol, un negoci amb més de 200 anys. Ens van explicar que van rebre una comanda per a Michael Douglas a s’Estaca i que gairebé no els van deixar passar els de seguretat”, recorda en Toni amb un somriure.
“A Teixits Cardona, a Santa Eulària des Riu, vam entrevistar na Salvadora, que té més de 80 anys. Va començar parlant en francès i vam acabar l’entrevista en aquest idioma. Va ser molt divertit”, comenta en Toni, que també ens explica: “i el seu fill Fernando ens va contar una anècdota lingüística boníssima. Una clienta va entrar i, en lloc de demanar unos cojines, va demanar unos cojones”.
A mesura que avançava la conversa, li vam voler preguntar si hi havia alguna història que l’hagués marcat. “Seria injust triar-ne només una. Totes són úniques i increïbles! Escollir-ne una pot semblar que estic menyspreant la resta, però no és així. Totes són especials. Perquè entenguis la meva pugna, molts negocis passen de generació en generació, són centenaris i tenen un gran impacte”, diu en Toni amb afecte.
Encara que el programa tracta dels comerços, volíem saber una mica més sobre com es cuina aquest programa. En Joan ens explica que un dels aspectes amb els quals més gaudeix és l’ambient a l’estudi: “Tot l’equip és increïble. A vegades, en plena gravació, algú fa una broma i ens agafa un atac de riure i no som capaços d’aturar-nos. Com que no és en directe, intentem fer-ho el més fluid possible, però aquests moments de naturalitat crec que donen vida al programa”.
Més que un programa, és la veu de la comunitat
Sobre el futur del comerç local, tots dos coincideixen que no és un panorama fàcil: “cal suport institucional, però també compromís ciutadà. Si no comprem en aquests comerços, no podran sobreviure”. A més, els comerciants han expressat el mateix neguit. Sílvia de la Sombrerería Casa Juliá, un comerç amb més de 100 anys, va exposar al programa que “molta gent entra i ens diu ‘no tanqueu, us necessitam’. El que responem és que aquests comentaris estan bé, però també cal que la gent entri i compri. Els comerciants vivim del nostre negoci i ens fa falta diners, com a tothom”.
En Joan ens va fer reflexionar profundament: “Crec que contribuir al petit comerç té a veure amb la sensació de pertinença a un lloc, anar a les botigues, comprar menjar d’aquí, etc. No ho idealitzo, però penso que té molt a veure amb el paper que un fa amb si mateix, al lloc on viu”. I hi afegeix: “M’agrada molt viatjar, i a vegades tens la sensació de no haver canviat de ciutat. Hi ha carrers en què dius: ‘Això és el meu barri!’, són clons. Crec que ens dirigim cap a un model de ciutat que vol que la visita sigui una experiència, especialment per als turistes, i s’obliden que aquí hi viu gent. La cura és el petit comerç”, afirma en Joan.
Perquè més enllà dels productes, els negocis de proximitat ofereixen quelcom que cap gran establiment o botiga en línia pot replicar: “El tracte personalitzat. Aquella salutació càlida quan entres, la conversa sobre com ha anat el dia, la recomanació basada en el coneixement del client. No es tracta només de vendre, sinó de crear un vincle. I aquest vincle, aquesta connexió humana, és el que dóna vida als nostres carrers i reforça la identitat dels nostres pobles i ciutats”. Tant en Joan com en Toni ressalten la clara diferència d’aquestes joies respecte dels grans magatzems.
El missatge per a les noves generacions és clar: “Vivim en un món immediat, on tot va ràpid. Però cal recordar que som el que som gràcies als qui van venir abans. Els nostres avis practicaven un consum sostenible, sense anomenar-lo així. Usaven cistells de vímet, ampolles de vidre retornables… No generaven residus innecessaris. Conèixer els comerços emblemàtics és una manera de valorar aquest llegat”, reflexionen tant en Toni com en Joan.
Sobre el futur d’Emblemàtics, tots dos coincideixen que durarà el temps que hagi de durar. “No volem que es converteixi en una cosa mecànica. Si algun dia sentim que ha perdut frescor, sabrem que és el moment d’aturar-nos”, diu en Joan. “Però mentre hi hagi històries per explicar, hi serem, a l’altra banda del micròfon”, conclou.
T’animem cada dissabte a escoltar Emblemàtics a IB3 Ràdio o a la carta, perquè fer comunitat és un acte que comença amb una història.